8 de marzo

Por sorpresa nos ha pillado el verano viendo en los escaparates del comercio local de nuestro pueblo una imagen publicitaria donse se exhibe, o se vende, o se ofrece -no lo sé-, una imagen de mujer. Es una mujer joven, en biquini y en una postura difícil de mantener más allá de un instante, una postura que sirve sólo para posar delante de un fotógrafo durante unos minutos y acabar con la espalda, el cuello, los brazos y las piernas entumecidas.

         Si aún así te siguen quedando ganas, te acercas al escaparate y haces el esfuerzo de leer el eslogan: “Prepárate para el verano, que no te pille por sorpresa”. Y entonces es cuando ya no entiendo nada. ¿Qué tiene que ver la frase y la campaña que anuncia el cartel con la imagen de la mujer exhibiéndose delante de tus ojos? Se la podían haber ahorrado.

         Sí, se la podían haber ahorrado por diversas razones. Durante muchos años he paseado por Petrer y he visto publicidad municipal en nuestro pueblo, o financiada por la institución pública, y era una publicidad ejemplar. El trabajo de muchas mujeres educando, cuestionando y aportando nuevos valores y criterios para desmontar aquello que hacía de nuestra sociedad una sociedad enferma de poder machista. Este trabajo de las mujeres tenía su fruto por fin en la publicidad municipal. Solamente en la publicidad privada podías seguir viendo, usados tal cual mercancías, cuerpos semidesnudos de mujeres y hombres que te vendían objetos a través de suscitar deseos humanos que nada tienen que ver con lo que vendían.

         Volver a ver que cerca de mi casa, de mi biblioteca, de mi parque, de mi colegio… hay una imagen de mujer -o de hombre- vendiendo algo, es denigrante.

         Cualquiera de nuestras adolescentes que estudian académicamente las imágenes publicitarias, aprende de los libros de texto que colocar imágenes del cuerpo femenino o fragmentos de él donde lo espectacular es el cuerpo y no otra cualidad humana, es hacer publicidad sexista. Esto, siguen indicando las lecciones básicas de imagen, es colocar a las mujeres en un lugar de objeto, al mismo nivel que lo que se vende en las tiendas. A partir de estas imágenes del cuerpo de la mujer, cualquier persona puede llegar a asumir que las mujeres tengamos salarios más bajos que los hombres, o nos quedemos en paro más que ellos, o nos desgastemos física, psíquica y emocionalmente más que ellos, o seamos víctimas de la violencia de género, o no podamos decidir plenamente sobre nuestro cuerpo. Considerar a la mujer como un objeto publicitatio facilita todo esto.

         Lo que me ha entristecido más es saber que este ejemplo de publicidad sexista es el segundo caso en unos meses en Petrer. Parece que con el aval de un Observatorio de Publicidad No Sexista dirigido por unas mujeres del PP que no han reflexionado en cuestiones de feminismo. Un aval que permite que se produzcan estas graves violaciones contra la imagen real y cotidiana de más de la mitad de la población.

         En fin, ahí estaremos y estamos nuevamente las mujeres, volviendo a recordaros que no permitiremos estos abusos, que queremos imágenes respetuosas y no comercializadas de nuestros cuerpos, ni el de las mujeres ni el de los hombres.

Marian Jiménez González

En Valencià:

EL COS DE LA DONA EN LA PUBLICITAT

Per sorpresa ens ha agafat l’estiu veient en els aparadors del comerç local del nostre poble una imatge publicitària on se s’exhibeix, o es ven, o s’ofereix –no ho sé–, una imatge de dona. És una dona jove, en biquini i en una postura difícil de mantenir més enllà d’un instant, una postura que serveix només per a posar davant d’un fotògraf durant uns minuts i acabar amb l’esquena, el coll, els braços i les cames entumides.

Si encara segueixen quedant-te’n ganes, t’acostes a l’aparador i fas l’esforç de llegir l’eslògan: “Prepara’t per a l’estiu que no t’agafe per sorpresa”. I llavors és quan ja no entenc res. Què té a veure la frase i la campanya que anuncia el cartell amb la imatge de la dona exhibint-se davant dels teus ulls? Se la podien haver estalviat.

Sí, se la podien haver estalviat per diverses raons. Durant molts anys he passejat per Petrer i he vist publicitat municipal al nostre poble, o finançada per la institució pública, i era una publicitat exemplar. El treball de moltes dones educant, qüestionant i aportant nous valores i criteris per a desmuntar allò que feia de la nostra societat una societat malalta de poder masclista. Aquest treball de les dones tenia el seu fruit per fi en la publicitat municipal. Solament en la publicitat privada podies seguir veient, usats com a mercaderies, cossos seminus de dones i hòmens que et venien objectes a través de suscitar desitjos humans que no tenen res a veure amb allò que venien.

Tornar a veure que prop de ma casa, de la meua biblioteca, del meu parc, del meu col·legi… hi ha una imatge de dona –o d’home– venent alguna cosa, és denigrant.

Qualsevol de les nostres adolescents que estudien acadèmicament les imàtgens publicitàries, aprèn dels llibres de text que col·locar imàtgens del cos femení o fragments del  mateix cos on allò espectacular és el cos i no una altra qualitat humana, és fer publicitat sexista. Això, segueixen indicant les lliçons bàsiques d’imatge, és col·locar les dones en un lloc d’objecte, al mateix nivell que allò que es ven en les tendes. A partir d’aquestes imàtgens del cos de la dona, qualsevol persona pot arribar a assumir que les dones tinguem salaris més baixos que els hòmens, o ens quedem en atur més que ells, o ens desgastem físicament, psíquicament i emocionalment més que ells, o siguem víctimes de la violència de gènere, o no puguem decidir plenament sobre el nostre cos. Considerar la dona com un objecte publicitari facilita tot això.

Allò que m’ha entristit més és saber que aquest exemple de publicitat sexista és el segon cas en uns mesos a Petrer. Pareix que amb l’aval d’un Observatori de Publicitat No Sexista dirigit per unes dones del PP que no han reflexionat en qüestions de feminisme. Un aval que permet que es produïsquen aquestes greus violacions contra la imatge real i quotidiana de més de la meitat de la població.

En fi, aquí estarem i estem novament les dones, tornant a recordar-vos que no permetrem aquestos abusos, que volem imàtgens respectuoses i no comercialitzades dels nostres cossos, ni els de les dones ni els dels hòmens.

Marian Jiménez González