No son nuestras

cartel 25Cada vez que aparece en los medios de comunicación una noticia sobre un asesinato o intento de asesinato de  violencia de género se me remueven las entrañas y me horroriza  el hecho de que al haber recibido una educación machista y ser portador de unos genes y unas maneras de comportamiento del  macho humano que se retrotraen en el tiempo muchas decenas de miles de años e incluso millones de años, si la vida me colocase en situaciones limite de conflicto con respecto a mi pareja yo podría reaccionar con violencia e incluso llegar al asesinato de la mujer que se encuentre a mi lado en ese momento.

Luego me reconforto conmigo mismo y pienso que ha pesar de la educación machista y nacional- católicista que recibí en mi niñez, luego tuve la suerte de saber desprenderme de esa lacra y conquisté para mi manera de ser valores como los de paz, libertad, respeto, tolerancia, etc.  que una vez interiorizados  hacen casi imposible que ante una situación extrema de conflicto  en mis relaciones con mi pareja yo reaccione con violencia.

La violencia de género es una lacra tan grave en nuestra sociedad,  que a pesar de las políticas de igualdad y de medidas de protección para las mujeres maltratadas, todo es insuficiente y pienso que se tendría que profundizar en una educación cultural que fuese a las raíces del problema que es el concepto de posesión del  hombre con respecto a la mujer e insistir en que:

-Cuando comparten su sexo,  cariño y  ternura con nosotros, no son nuestras.

-Cuando comparten la casa y la convivencia con nosotros, no son nuestras.

-Cuando comparten descendencia e hijos con nosotros, no son nuestras.

-Cuando comparten una familia con nosotros, no son nuestras.

-Cuando deciden decir no a nuestros deseos, no son nuestras.

-Cuando nos piden la separación, no son nuestras.

Nunca son  nuestras, ni son culpables de nuestra felicidad cuando todo va bien en la convivencia, ni de nuestra desgracia cuando la convivencia fracasa.

Cada uno tiene que asumir en la vida que sus éxitos y sus fracasos dependen fundamentalmente de si mismos, y que es una cobardía descargar la culpa de nuestros éxitos y fracasos en los demás.

A pesar de todo soy optimista y reconociendo de donde venimos la humanidad en cuanto violencia de genero, en la medida que la cultura y la libertad se abren paso en toda la humanidad  y aparece la luz donde antes no hubo más que tinieblas, no puede haber más

 

futuro que el del hombre y la mujer conviviendo en igualdad y en libertad, y que los problemas que ocasiona la convivencia se solucionarán por la inmensa mayoría de la humanidad desde la tolerancia y la no violencia, porque a pesar de que la violencia machista aún  va a golpear a muchos miles o millones de mujeres no hay otro futuro para la humanidad que no sea la del hombre y la mujer conviviendo en la armonía basada en relaciones de libertad, igualdad, tolerancia, etc.

Pobres necios aquellos que esclavos de creencias antiguas y obsoletas para la convivencia, en el siglo XXI, continúan colocando palos en las ruedas  de la convivencia en    igualdad y libertad entre el hombre y la mujer, mi mas absoluto desprecio. Ojalá desaparezcan de la faz de la tierra y no sepamos de ellos nunca más.

José Domingo Malea

Compromís Elda

 

En valencià:

No són nostres

Cada volta que apareix en els mitjans de comunicació una notícia sobre un assassinat o intent d’assassinat provocat per la violència de gènere se’m remouen les entranyes i m’horroritza el fet que en haver rebut una educació masclista i ser portador d’uns gens i unes maneres de comportament del mascle humà que es retrotrauen en el temps moltes desenes de milers d’anys i fins i tot milions d’anys, si la vida em col·locara en situacions límit de conflicte pel que fa a la meua parella, jo podria reaccionar amb violència i fins i tot arribar a l’assassinat de la dona que es trobe al meu costat en aqueix moment.

Després em reconforte amb mi mateix i pense que a pesar de l’educació masclista i nacional-catòlica que vaig rebre en la meua infantesa, després vaig tenir la sort de saber desprendre’m d’aqueixa xacra i vaig conquistar per a la meua manera de ser valors com els de pau, llibertat, respecte, tolerància, etc. que una vegada interioritzats fan quasi impossible que davant una situació extrema de conflicte en les meues relacions amb la meua parella jo reaccione amb violència.

La violència de gènere és una xacra tan greu en la nostra societat, que malgrat les polítiques d’igualtat i de mesures de protecció per a les dones maltractades, tot és insuficient i pense que s’hauria d’aprofundir en una educació cultural que anara a les arrels del problema, que és el concepte de possessió de la dona per l’home. Per això cal insistir que:

-Quan comparteixen el seu sexe, afecte i tendresa amb nosaltres, no són nostres.

-Quan comparteixen la casa i la convivència amb nosaltres, no són nostres.

-Quan comparteixen descendència i fills amb nosaltres, no són nostres.

-Quan comparteixen una família amb nosaltres, no són nostres.

-Quan decideixen dir no als nostres desitjos, no són nostres.

-Quan ens demanen la separació, no són nostres.

Mai són nostres, ni són culpables de la nostra felicitat quan tot va bé en la convivència, ni de la nostra desgràcia quan la convivència fracassa.

Cada u ha d’assumir en la vida que els seus èxits i els seus fracassos depenen fonamentalment de si mateixos, i que és una covardia descarregar la culpa dels nostres èxits i fracassos en els altres.

Malgrat tot sóc optimista i reconeixent d’on venim la humanitat quant a la violència de gènere, en la mesura que la cultura i la llibertat s’obrin pas en tota la humanitat i apareix la llum on abans no va haver-hi més que tenebres, no pot haver-hi més
futur que el de l’home i la dona convivint en igualtat i en llibertat, i que els problemes que ocasiona la convivència se solucionaran per la immensa majoria de la humanitat des de la tolerància i la no violència, perquè a pesar que la violència masclista encara colpejarà molts milers o milions de dones, no hi ha un altre futur per a la humanitat que no siga la de l’home i la dona convivint en l’harmonia basada en relacions de llibertat, igualtat i tolerància.

Pobres necis aquells que, esclaus de creences antigues i obsoletes per a la convivència, en el segle XXI continuen col·locant pals en les rodes de la convivència en igualtat i llibertat entre l’home i la dona. A ells adrece el meu menyspreu més absolut. Tant de bo que desapareguen de la faç de la terra i no sapiem d’ells mai més.
José Domingo Malea

Compromís Elda

 

 

 

Arxivat en: General

Comentaris

  1. Ernesto dijo:

    es hora de que bando es a la casta.
    ¿Qué estáis esperando?

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *