villena-pondra

A principios del verano se anunció en la prensa alicantina a bombo y platillo la llegada del AVE a Alicante. Desde entonces en la estación de Elda-Petrer nos quedamos sin la mitad de los trenes que circulaban habitualmente. Como eran de alta velocidad, no podían entrar en una pobre estación de «baja velocidad» como la nuestra. Y por unas novísimas vías que habían construido cerca de Bolón pasaban de largo en busca de la flamante estación de Villena AV, que, paradojas de la vida, no se encontraba en Villena, tal como su nombre rezaba, sino en medio del campo. Después de las consiguientes protestas (entre ellas, la nuestra), los ayuntamientos afectados consiguieron que la empresa de autobuses que realiza los servicios habituales del Medio y Alto Vinalopó (Subús) adquiriera el compromiso de poner un autobús que, después de recorrer Elda, Petrer, Sax y Villena, llevara a los pasajeros a la nueva estación que estaba -y está- en medio del campo. Al principio pusieron un autobús grande, pero ante el «éxito de público», lo rebajaron a un microbús, que es el que ha circulado casi todo el verano… eso sí: vacío (excepto el conductor). Al menos eso es lo que hemos observado las veces que lo hemos visto andar por Elda y Petrer. Incluso una vez que conseguimos llegar a la «estación del campo» en vehículo particular (unos 30 km de Elda y media hora por cada trayecto), vimos salir pasajeros del edificio principal, pero allí no había ningún microbús esperando (¡ni tampoco taxis!). Suerte que los esperaban amigos o familiares… Al preguntarnos por qué no les aguardaba el microbús, decidimos informamos en la estación de autobuses del Vinalopó del horario del susodicho servicio: resulta que no hay autobús a todas las horas en que hay tren. Es decir, hay siete trenes diarios en cada sentido (por lo tanto, catorce) que paran en Villena AV, pero sólo hay cinco autobuses que salen de Elda entre lunes y viernes, seis que vuelven, y todos se reducen a dos los sábados y tres los domingos (de ida y vuelta). Con las paradas correspondientes, al autobús se le van 50 minutos en cada trayecto (según el horario oficial); es decir, que lo que gana el AVE corriendo a velocidad absurda, los perdemos paseando en microbús por el Alto y Medio Vinalopó.

Mientras tanto, en la estación de Elda-Petrer, que sólo conserva las líneas de Barcelona-Valencia-Alicante-Murcia y Ciudad Real-Albacete-Alicante, los dos trenes diarios de esta última línea están sobreexplotados porque los usuarios los aprovechan para enlazar con Albacete y Alcázar de San Juan para poder ir a Madrid (y a otros destinos como Gijón, la Coruña, etc). Ya hemos descubierto, pues, donde están los antiguos pasajeros de los cómodos y rápidos Alvia que circulaban antes por la estación de Elda-Petrer (si es que no se van, marcha atrás, a Alicante para volver a atravesar el Vinalopó rumbo a Madrid). Total, que el tiempo que se debe emplear ahora para llegar a Madrid ha pasado de unas tres horas a cinco. ¡Magnífico! Y todo lo debemos al AVE. ¡Qué gran avance! ¿Y el AVE a quien lo debemos? Pues como dijimos en nuestro anterior artículo sobre este tema («Érase una vez una estación: Elda-Petrer»), los debemos a los sucesivos gobiernos del PSOE y el PP en Madrid, que siempre han apostado por las grandes obras ferroviarias (¿para sacarse sus comisiones?) en detrimento de las líneas de cercanías y de media distancia, que han ido cerrando paulatinamente, justo las líneas que más pasajeros acogen.  Y, si no, que pregunten a los directivos de Renfe por qué lanzan tantas ofertas para llenar los trenes AVE y no hacen igual con los otros trenes. Es lo mismo que hacen los supermercados cuando algún producto no tiene salida: lo ponen en oferta. Pues así estamos con el AVE: ¿quién da más?

Brauli Montoya
Compromís Elda

EN VALENCIÀ:

UN ESTIU SENSE TRENS
A principis de l’estiu es va anunciar en la premsa alacantina a so de bombo i platerets l’arribada de l’AVE a Alacant. Des de llavors en l’estació d’Elda-Petrer ens hem quedat sense la meitat dels trens que hi circulaven habitualment. Com eren d’alta velocitat, no podien entrar en una pobra estació de «baixa velocitat» com la nostra. I per unes novíssimes vies que havien construït prop de Bolón passaven de llarg a la recerca de la flamant estació de Villena AV, que, paradoxes de la vida, no es trobava a Villena, tal com el seu nom resava, sinó enmig del camp. Després de les consegüents protestes (entre elles, la nostra), els ajuntaments afectats van aconseguir que l’empresa d’autobusos que realitza els serveis habituals del Vinalopó Mitjà i Alt (Subús) adquirira el compromís de posar un autobús que, després de recórrer Elda, Petrer, Saix i Villena, portara els passatgers a la nova estació que estava -i està- enmig del camp. Al principi van posar un autobús gran, però davant l'»èxit de públic», el van rebaixar a un microbús, que és el que ha circulat quasi tot l’estiu… això sí: buit (excepte el conductor). Almenys açò és el que hem observat les vegades que l’hem vist passejant-se per Elda i Petrer. Fins i tot una vegada que vam aconseguir arribar a l'»estació del camp» en vehicle particular (uns 30 km de Petrer i mitja hora per cada trajecte), vam veure eixir passatgers de l’edifici principal, però allí no hi havia cap microbús esperant (ni tampoc taxis!). Sort que els esperaven amics o familiars… En preguntar-nos per què no els esperava el microbús, decidim informar-nos en l’estació d’autobusos del Vinalopó de l’horari del susdit servei: resulta que no hi ha autobús a totes les hores en què hi ha tren. És a dir, hi ha set trens diaris en cada sentit (per tant, catorze) que paren a Villena AV, però només hi ha cinc autobusos que ixen d’Elda i recorren Petrer entre dilluns i divendres, sis que en tornen, i tots es redueixen a dos els dissabtes i tres els diumenges (d’anada i tornada). Amb les parades corresponents, a l’autobús se li’n van 50 minuts en cada trajecte (segons l’horari oficial); és a dir, que allò que guanya l’AVE corrent a velocitat absurda, ho perdem passejant en microbús pel Vinalopó Alt i Mitjà.
Mentrestant, en l’estació d’Elda-Petrer, que només conserva les línies de Barcelona-València-Alacant-Múrcia i Ciudad Real-Albacete-Alacant, els dos trens diaris d’aquesta última línia estan sobreexplotados perquè els usuaris els aprofiten per a enllaçar amb Albacete i Alcàsser de Sant Joan per a poder anar a Madrid (i a altres destinacions com Gijón, la Corunya, etc). Ja hem descobert, doncs, on estan els antics passatgers dels còmodes i ràpids Alvia que circulaven abans per l’estació d’Elda-Petrer (si és que no es van, marxa arrere, a Alacant per a tornar a travessar el Vinalopó rumb a Madrid). Total, que el temps que s’ha d’emprar ara per a arribar a Madrid ha passat d’unes tres hores a cinc. Magnífic! I tot l’hem de l’AVE. Què gran avanç! I l’AVE a qui ho devem? Doncs com vam dir en el nostre anterior article en La Vall sobre aquest tema («Érase una vegada una estació: Elda-Petrer»), els devem als successius governs del PSOE i el PP a Madrid, que sempre han apostat per les grans obres ferroviàries (per a traure’s les seues comissions?) en detriment de les línies de rodalies i de mitja distància, que han anat tancant paulatinament, just les línies que més passatgers acullen. I, si no, que pregunten als directius de Renfe per què llancen tantes ofertes per a omplir els trens AVE i no fan igual amb els altres trens. És el mateix que fan els supermercats quan algun producte no té eixida: ho posen en oferta. Doncs així estem amb l’AVE: qui dóna més?

Brauli Montoya
Compromís Elda