El próximo 25 de noviembre se celebra el Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra las Mujeres, una fecha que nos recuerda que todavía queda mucho por hacer con respecto a la igualdad de género. Quizá todavía algunas personas sigan pensando que al hablar de violencia de género nos referimos “tan sólo” a las cientos de mujeres asesinadas cada año en nuestro país a manos de sus parejas, pero lo cierto es que este tipo de violencia va mucho más allá, de manera que estas muertes son el reflejo más extremo de una sociedad que sigue anclada en el patriarcado. Y es que cuando hablamos de violencia de género nos referimos a las mujeres que mueren asesinadas, a las que sufren lesiones invalidantes o daños psicológicos, a sus hijos maltratados, secuestrados o asesinados que padecen directamente las consecuencias de la violencia sexista, a las que son violadas, acosadas en sus puestos de trabajo, cosificadas en la publicidad y en los medios de comunicación, etc.
Es necesario alertar sobre la incidencia de este fenómeno en parejas muy jóvenes. Los estudios nos revelan la facilidad con la que, aún hoy, se incorporan en la adolescencia ideologías y hábitos sexistas y poco saludables para el desarrollo emocional de la juventud, lo que nos lleva a pensar que debemos poner el acento en la educación como elemento clave para el cambio. Necesitamos programas educativos que enseñen sobre derechos humanos, igualdad y respeto mutuo y que sirvan de apoyo al desarrollo integral de los jóvenes, hoy en día expuestos más que nunca a mensajes terriblemente contradictorios sobre lo que es o no es violencia, y lo que es o no es amor.
La crisis económica y la grave situación laboral en la que se encuentra nuestro país están poniendo de manifiesto la profundidad de este problema, dejando al descubierto, por ejemplo, la carga de responsabilidad latente de las mujeres en todas las tareas de cuidados no remunerados. Una realidad social que se agudiza con los continuos recortes por parte del actual Gobierno y la falta de compromiso del gobierno local en materia de igualdad.
Esta fecha nos recuerda que todavía debe ser más firme el compromiso activo de la sociedad, institucional y de la ciudadanía, con un mundo estructuralmente pacífico, donde nacer mujer no acarree menores posibilidades de vivir sin miedo, ni autonomía, ni justicia, porque la historia ya nos ha enseñado que ninguna sociedad progresa manteniendo indefinidamente la injusticia. Es urgente escuchar la voz de las mujeres para poder responder a los retos que nuestro tiempo nos impone, de forma que se tengan en cuenta múltiples puntos de vista, necesidades e intereses, más allá de los intereses del mercado. Sin duda, una buena forma de luchar contra la violencia es trabajando hombres y mujeres juntos, en pie de igualdad, en la construcción de un mundo más amable.
Cristina Rodríguez Armigen
Coportavoz Compromís Elda
EN VALENCIÀ:
El pròxim 25 de novembre se celebra el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, una data que ens recorda que encara queda molt per fer pel que fa a la igualtat de gènere. Potser encara algunes persones seguisquen pensant que en parlar de violència de gènere ens referim “només” als centenars de dones assassinades cada any en el nostre país a mans de les seues parelles, però la veritat és que aquest tipus de violència va molt més allà, de manera que aquestes morts són el reflex més extrem d’una societat que segueix ancorada en el patriarcat. I és que quan parlem de violència de gènere ens referim a les dones que moren assassinades, a les que pateixen lesions invalidants o danys psicològics, als seus fills maltractats, segrestats o assassinats que pateixen directament les conseqüències de la violència sexista, a les que són violades, assetjades en els seus llocs de treball, cosificadas en la publicitat i en els mitjans de comunicació, etc.
És necessari alertar sobre la incidència d’aquest fenomen en parelles molt joves. Els estudis ens revelen la facilitat amb la qual, encara avui, s’incorporen en l’adolescència ideologies i hàbits sexistes i poc saludables per al desenvolupament emocional de la joventut, la qual cosa ens porta a pensar que hem de posar l’accent en l’educació com a element clau per al canvi. Necessitem programes educatius que ensenyen sobre drets humans, igualtat i respecte mutu i que servisquen de suport al desenvolupament integral dels joves, avui dia exposats més que mai a missatges terriblement contradictoris sobre el que és o no és violència, i el que és o no és amor.
La crisi econòmica i la greu situació laboral en la qual es troba el nostre país estan posant de manifest la profunditat d’aquest problema, deixant al descobert, per exemple, la càrrega de responsabilitat latent de les dones en totes les tasques d’atenció familiar no remunerades. Una realitat social que s’aguditza amb les contínues retallades per part de l’actual Govern i la falta de compromís del govern local en matèria d’igualtat.
Aquesta data ens recorda que encara ha de ser més ferm el compromís actiu de la societat, institucional i de la ciutadania, amb un món estructuralment pacífic, on nàixer dona no implique menors possibilitats de viure sense por, ni autonomia, ni justícia, perquè la història ja ens ha ensenyat que cap societat progressa mantenint indefinidament la injustícia. És urgent escoltar la veu de les dones per a poder respondre als reptes que el nostre temps ens imposa, de manera que es tinguen en compte múltiples punts de vista, necessitats i interessos, més enllà dels interessos del mercat. Sens dubte, una bona forma de lluitar contra la violència és treballant homes i dones junts, en peu d’igualtat, en la construcció d’un món més amable.
Cristina Rodríguez Armigen
Coportaveu Compromís Elda